El tema del futbol sempre m’havia apassionat...
Un dels referents és Zelig... segurament d’ahí, Llopis.
No buscava l’arquitectura simbòlica del plano, no volia filmar un paratge a contrallum, amb el reflex d’una gota a un llac.
Documental, perquè:
- mai crec en la barrera entre realitat ficció
- perquè seria més fàcil gravar.. plano fixe i mai surt mal, sols queda més natural...
- i perquè crec que cal humor als documentals, aleshores almenys intentar-ho...
I també perquè volia narrar mitjançant la suma de perspectives. Una narració coral, que del que diu cadascú, i del contrast entre ells, et fas la imatge d’una altra persona, Llopis. I em sembla més interessant que si ho hagués contat seguit.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada